dilluns, 29 de novembre del 2010

Trencant el tabú: abusos sexuals

Trenco el silenci, 2 de cada 10 nens són maltractats sexualment. Veig el programa de 30’, Els monstres de casa meva. Un documental amb testimonis, carregats d’emotivitat i coratge, em copsa. I·lustra a la perfecció al maltractador, una ombra que planeja sobre teu...

http://www.tv3.cat/videos/3100431

No entenc com amb aquests índex no en parlem més...Clar és tabú!

Al cinema projecten una pel·lícula Elisa K., la història d’una noia que ha oblidat uns fets que li van passar de nena i que recorda de sobte. És una pel·lícula dura que transmet sentiments  d’angoixa i de dolor. Mostra com en són d’importants els senyals, senyals que potser els adults percebem, però als quals no donem prou importància. Els senyals són aquells canvis que ens criden l’atenció i pensem que són extranys però mirem cap a un altre cantó davant d'un nou estímul.

No hem de baixar mai la guàrdia; mares, pares, mestres...La mirada atenta, la comunicació, la protecció i la prevenció són essencials. És necessari crear un entorn protector, a traves de la mirada atenta. Entenent mirada com a  atenció i cura. 


dissabte, 6 de novembre del 2010

La metàfora de l'orquestra.

Llegint Mal d'escola de Daniel Pennac trobo la metàfora de la classe com a orquestra. Il·lustra el tractament de la diversitat a l'aula, a l'escola. És una bona imatge la de "l'aula-orquestra" per a l'escola inclusiva.

(...) Cada alumne toca un instrument i no el podem contrariar. La qüestió delicada és saber quins músics tens i trobar-ne l'harmonia. Una bona classe no és un regiment que marxa al pas, és una orquestra que treballa la mateixa simfònia (...)