diumenge, 18 de setembre de 2011

Pep Guardiola o la passió convertida en èxit



Pep Guadiola ha estat guardonat amb la medalla d'Or del Parlament de Catalunya. El vídeo reflecteix un exemple de senzillesa, de passió per la professió, però sobretot d'humanitat i de companyerisme
És un exemple de lideratge, encara que la seva modèstia no el permeti veure-s'hi,  ho és sense cap mena de dubte. És capaç d'aprendre dels seus companys, sent passió i la sap transmetre. I segurament el seu èxit rau en el que diu :

"Jo només tinc una cosa que m'imputo; tinc passió per la meva feina. Estimo el meu ofici. L'adoro. És aquesta passió que no sé d'on l'he agafat".

Aquesta passió, aquesta entrega, és el que fa que assoleixi l'èxit.
El Pep parla també dels valors esportius que l'han fet com a persona, del què ensenya perdre. Doncs de tot s'aprèn...

Per prendre nota: "Els retrets i les excuses no serveixen per res. Si perds és responsabilitat teva".

diumenge, 31 de juliol de 2011

Covey i l'efectivitat personal

A través del twitter trobo aquest interessant post sobre com millorar l'efectivitat personal, Los siete hábitos de las personas altamente efectivas de  Stephen R. Covey.

Veure el mapa conceptual

La metàfora d'afilar la serra:



La dimensió social-emocional:

diumenge, 17 de juliol de 2011

Ioga a l'educació


El ioga a l'educació pot ser una metodologia per treballar de manera integral la vessant física, intel·lectual, emocional i social. Com diu Dolors García permet desenvolupar els propis recursos interns, per a poder fer front a les situacions de la vida quotidiana amb la finalitat que cada vegada siguin més autònoms.

No us perdeu aquest enllaç!

http://eliogaaleducacio.blogspot.com/

dissabte, 18 de juny de 2011

Entre emocions i sentiments...

Ignasi Morgado, Pere Darder, Victòria Camps i Ferran Salmurri ens ofereixen un interessant debat entre emocions i sentiments.

El sentiment són més estables, més culturals. I aquests no estan al cor, sinó al cervell. Emoció i raó s'influencien constantment.

Segons Morgado, l'emoció és el passa el cos i sentiment allò que succeeix a la ment.

I Darder, afegirà la interdependència entre sentiment, rao i acció.

Darrera les emocions hi ha unes creences, sovint idees prèvies que fomenten unes emocions determinades. I la raó és el pal de paller per a superar les emocions (Morgado).

Em quedo amb la frase Les emocions son la sal de la vida.

diumenge, 29 de maig de 2011

Educar per l'autoconeixement



Conèixer-se per ser feliç...quina frase tan bonica! Segons Xavier Guix som energia, intel·ligència i amor i hem d'incidir en les tres fonts. Som el que creiem ser o som alguna cosa més?

A l'escola cal que treballem més  l'autoconeixement, l'aproximació a la pròpia realitat, el que ens mou en el més profund. Doncs l'autoconeixement no està com a tema rellevant en el nostre sistema educatiu. Hauríem d'educar per a poder anar responent a la pregunta "Què vull fer de la meva vida?" i dic anar responent perquè és una pregunta que ens podem realitzar a llarg de la nostra existència i la resposta anirà variant. Hauríem d'atendre més els sentiments, les sensacions juntament amb el raonament. Considerant la importància de "l'altre" significatiu, que de vegades ens coneix més que nosaltres mateixos.

Respondre qui sóc, pot tenir diverses respostes a llarg de la nostra vida,estem en  constant canvi i per això la identitat és dinàmica, s'ha d'anar actualitzant.

Crear un personatge i tenir unes quantes màscares no serveix de gaire, doncs és viure  una ficció.

Que prefereixes un anell trencat o un anell fals?

Veure vídeo.

dilluns, 2 de maig de 2011

Professors optimistes, alumnes entusiastes

Per correu m’arriba un text  sobre la vocació del professorat i a la vegada llegeixo un article a la Vanguardia sobre Profesores optimistas.

Cansada de llegir i d’escoltar notícies i opinions sobre com va de malament l’educació, la Vanguardia ofereix un article sobre professors optimistes. Se sent parlar poc del professorat entusiasta de la seva feina, que viu l’educació, que s’implica i que es realitza.

Molts docents ho són els set dies a la setmana, doncs viuen tant la seva professió que fora de les hores de feina, els hi costa deixar el seu rol: es formen constantment, fan recerca, repensen les seves classes, es documenten, analitzen la jornada, s’interroguen sobre com millorar la seva tasca, intercanvien coneixements...I tot això malgrat les retallades, els canvis de lleis i el poc reconeixement social.

Com es diu a l’article, ser optimista (en aquest àmbit i en tots els altres) és gairebé la única estratègia que tenim, diria també que tot depèn del prisma amb que és miri. L’educació pot ser una tasca preciosa també difícil, com la vida mateixa. Tot un repte!

Seguint el fil de l’article, no és possible treballar en educació, sense optimisme, sense entusiasme, som models al cap i a la fi. Si som persones entusiastes, tindrem alumnes encuriosists, il·lusionats i entusiasmats per aprendre. Guy Claxton, pedagog londinenc assenyala que al final el que s’ensenya és la pròpia pesonalitat.

Ser optimista, és una actitud davant la vida, com diu Bisquerra (Universitat de Barcelona), s’han d’aprofitar els mitjans dels quals disposem: flexibilitat, curiositat, sentit de l’humor i vocació. El victimisme és fàcil i motius en sobren, però serveix de poc…

diumenge, 3 d’abril de 2011

El docent que m'agrada...


Llegint un poema de Benedetti descobreixo que la gent que m'agrada em recorda algunes de les qualitats que hauria de tenir el docent.

Afegiria al poema de Benedetti:  M'agrada la gent que mai es cansa d'aprendre i d'aprofundir. M'agrada la gent que  reinventa i crea...




LA GENTE QUE ME GUSTA


Primero que todo


Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace en menos tiempo de lo esperado.


Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar.


Me gusta la gente estricta con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar.


Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo, entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales.


Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.


Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables.


Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.


Me gusta la gente que al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.


Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente; a éstos los llamo mis amigos.


Me gusta la gente fiel y persistente, que no fallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.


Me gusta la gente que trabaja por resultados. Con gente como esa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.

Mario Benedetti
 


diumenge, 6 de març de 2011

Més de 10 raons per utilitzar el bloc a l’aula



Una desena de motius per usar els bloc a l'aula com a eina de comunicació i d'aprenentatge. Segur que n'hi ha més...

1. Com a eina de comunicació amb els alumnes i  famílies,
2.Per a mostrar el que fem a l’aula ja que el que fem té un valor i pot interessar als altres
3. Com a pretext per a treballar l’expressió escrita
4. Per a treballar la competencia digital: maneig i seguretat dels mitjans virtuals: Com comunicar-nos de manera segura alhora d'escriure comentaris. Treball preventiu
5. Aprendre dels altres a partir del intercanvi de coneixements que propicien els blocs. Per exemple navegant per blocs d’escoles, aules, etc
6. Per aprendre a explicitar la pròpia opinió a partir de l’argumentació en espai digitals
7.Com a espai aglutinador de materials i continguts d’aula, opinions, etc del grup
8. Com a lloc amb enllaços i recursos web que els alumnes poden utilitzar des de casa, escola 2.0
9. Per a mostrar la diversitat cultural de l’aula, treballar la interculturalitat a partir d’una (o totes) les  cultures presents a l’aula. Per mostrar al gup classe ordinari  la llengua materna i tradicions dels companys nouvingus. 
10. Per a crear feedback amb les famílies d’origen dels alumnes nouvinguts

11. Per a mantenir en contacte amb exalumnes. 

diumenge, 27 de febrer de 2011

Homenatge a l' Antonio

Dilluns ens deixava l'Antonio, de manera brusca i sobtada, una gran pèrdua per tots els que l'hem estimat. Encara que absent, sempre estarà amb nosaltres...
Ens aquests moments de consternació el meu petit, però sentit, homenatge.

Llibre d’absències

LLETRA A DOLORS 


Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.


Marti Miquel i Pol

divendres, 11 de febrer de 2011

Generació google



Ja fa uns dies llegia un llibre i un article sobre la societat digital; xocs de civilització, mutació, barbàrie versus autenticitat i tradició...

Alessandro Baricco en el seu assaig Los bárbaros ens argumenta a la perfecció el moment actual que estem vivint en la nostra societat: El bombardeig de les noves tecnologies (NT) i els canvis generacionals que sacsegen les estructures de poder. Una societat canviant, mutant diu ell, amb por al canvi. El mateix Beethoven amb el seu Himne a l’alegria va ser considerat provocador i escandalós.

Isabel Coixet, en un article, ens descriu amb enyorança l’espectador de fa vint anys. Es refereix a aquests com a éssers estranys, els cinèfils davant dels grans consumidors de televisió i youtube. Em pregunto per què un usuari del cercador de vídeos i un bon cinèfil no poden ser la mateixa persona...

És incompatible comprar un viatge per internet o escriure a la vikipèdia amb anar al cinema? O preparar una escudella i utilitzar el buscador google per buscar la recepta (a la xarxa hi podem trobar fins l’origen de l’escudella!)?

Les societats evolucionen, canvien. Incorporen la 9a. Simfonia de Beethoven, la impremta, internet i les (NT). Aquestes s’han d’entendre com a mitjà per a l’adquisició de coneixement, per a la recerca d’informació i com a nou mode de comunicació.

Però senyora Coixet sense perdre l’essència d’allò que confereix personalitat a la societat del s. XXI, tradició i modernitat poden anar de la mà.

dimecres, 26 de gener de 2011

Intel•ligència emocional i salut




Keneth M. Novack fa vint anys que estudia la “salut” a la feina i la intel·ligència emocional. També es podria dir que estudia la relació entre  la salut i la manera d’enfrontar-se al món. La relació salut -productivitat és un nou camp d’investigació.

Novack estableix el paral·lelisme entre un  cotxe i el cos humà. Explica que el cos respon com un cotxe davant l’acceleració, l’estrès és bo si el sabem controlar.

El psicòleg afirma que l’estrès a la feina està condicionat per la relació que s’estableix amb el cap. Un lideratge ineficient és aquell que no és just, que no ajuda o que no permet expressar-se lliurement. El bon cap, en canvi,  aconsegueix que el treballador adquireixi un major compromís amb la feina. Per crear un bon clima cal tenir cura de la relació entre empleats i tenir cura de la salut d’aquests.

L’STRESSCAN és un programa per mesurar el nivell d’estrès, les relacions socials, el tipus de persona i la manera d’enfrontar-se a la vida; amb estrés o felicitat.

L’autor ens diu que el secret de la felicitat rau en el benestar psicològic, la satisfacció amb la pròpia vida i allò que hem viscut els últims tres mesos.

Sobre la Happiness formula afirma que la base genètica constitueix el 50%, la manera com ho afrontem el 40% i les circumstàncies el 10%.

Es pot augmentar la felicitat automatitzant el comportament: és a dir no deixar -se caure en el desànim i actuar com ho faríem habitualment: fent activitats, relacionant-nos…

Cal detectar punts forts, habilitats personals i mostrar-los. 

Està demostrat que el professorat que troba punts forts en els seus alumnes i els mostra fa que el rendiment d’aquests augmenti.

Intel·ligència emocional és conèixer-se a un mateix  i expressar les emocions i els sentiments.

divendres, 21 de gener de 2011

Sobre diversitat i capacitats



Es narra la història d’un nen diferent, el Lorenzo. El Lorenzo té una sèrie  d’ obstacles que ha d’afrontar. Més obstacles que molts d’altres.

Obstacles que podrà superar si es coneixen les seves necessitats i possibilitats, si se li dóna el suport adequat i tot l’afecte que necessita. Si es tenen altes expectatives i es potencien les seves capacitats.

Si el mirem i el veiem capaç, el farem més capaç.

Un conte-vídeo per explicar el tractament de la diversitat a alumnes de 6 anys.

divendres, 14 de gener de 2011

Biblioburro o fent arribar la màgia de la lectura a racons rurals de Colòmbia




Biblioburro, com explica el seu creador Luís Soriano, és una biblioteca rural itinerant i aquest mestre de mestres es dedica a portar llibres i contes a les nenes i els nens de zones rurals llunyanes de Sta. Magdalena, de Colòmbia.

Aquests infants han patit situacions terribles de violència, situacions que cap nen o nena hauria de viure. Soriano amb la màgia de la lectura i del dibuix, aquest com a mode d’expressió, pretén trencar els cercles de la violència. Doncs com diu, Luís Rojas Marcos, l’amor engendra més amor i la violència engendra mès violència, però del prestigiós psiquiatre en parlarem un altre dia.

Soriano utilitza el dibuix per tal que els “alumnes” expressin vivències, emocions i com a alliberació del dolor, la ràbia i la por.

D’aquesta manera, el dibuix del que s’ha viscut i la lectura es converteixen en eines per fer a aquests nens i nenes més resilients. Es trenquen els cercles de la violència i s’educa a ser ciutadans crítics i constructius, nous colombians. El meu homenatge des d'aquí a aquest excel·lent mestre!.