diumenge, 17 d’abril del 2011
diumenge, 3 d’abril del 2011
El docent que m'agrada...
Afegiria al poema de Benedetti: M'agrada la gent que mai es cansa d'aprendre i d'aprofundir. M'agrada la gent que reinventa i crea...
LA GENTE QUE ME GUSTA
Primero que todo
Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace en menos tiempo de lo esperado.
Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar.
Me gusta la gente estricta con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar.
Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo, entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales.
Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.
Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables.
Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.
Me gusta la gente que al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.
Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente; a éstos los llamo mis amigos.
Me gusta la gente fiel y persistente, que no fallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.
Me gusta la gente que trabaja por resultados. Con gente como esa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.
Mario Benedetti
dissabte, 26 de març del 2011
divendres, 11 de març del 2011
diumenge, 6 de març del 2011
Més de 10 raons per utilitzar el bloc a l’aula
Una desena de motius per usar els bloc a l'aula com a eina de comunicació i d'aprenentatge. Segur que n'hi ha més...
1. Com a eina de comunicació amb els alumnes i famílies,
2.Per a mostrar el que fem a l’aula ja que el que fem té un valor i pot interessar als altres
3. Com a pretext per a treballar l’expressió escrita
4. Per a treballar la competencia digital: maneig i seguretat dels mitjans virtuals: Com comunicar-nos de manera segura alhora d'escriure comentaris. Treball preventiu
5. Aprendre dels altres a partir del intercanvi de coneixements que propicien els blocs. Per exemple navegant per blocs d’escoles, aules, etc
6. Per aprendre a explicitar la pròpia opinió a partir de l’argumentació en espai digitals
7.Com a espai aglutinador de materials i continguts d’aula, opinions, etc del grup
8. Com a lloc amb enllaços i recursos web que els alumnes poden utilitzar des de casa, escola 2.0
9. Per a mostrar la diversitat cultural de l’aula, treballar la interculturalitat a partir d’una (o totes) les cultures presents a l’aula. Per mostrar al gup classe ordinari la llengua materna i tradicions dels companys nouvingus.
10. Per a crear feedback amb les famílies d’origen dels alumnes nouvinguts
11. Per a mantenir en contacte amb exalumnes.
diumenge, 27 de febrer del 2011
Homenatge a l' Antonio
Dilluns ens deixava l'Antonio, de manera brusca i sobtada, una gran pèrdua per tots els que l'hem estimat. Encara que absent, sempre estarà amb nosaltres...
Ens aquests moments de consternació el meu petit, però sentit, homenatge.
Ens aquests moments de consternació el meu petit, però sentit, homenatge.
Llibre d’absències
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
Marti Miquel i Pol
divendres, 11 de febrer del 2011
Generació google
Ja fa uns dies llegia un llibre i un article sobre la societat digital; xocs de civilització, mutació, barbàrie versus autenticitat i tradició...
Alessandro Baricco en el seu assaig Los bárbaros ens argumenta a la perfecció el moment actual que estem vivint en la nostra societat: El bombardeig de les noves tecnologies (NT) i els canvis generacionals que sacsegen les estructures de poder. Una societat canviant, mutant diu ell, amb por al canvi. El mateix Beethoven amb el seu Himne a l’alegria va ser considerat provocador i escandalós.
Isabel Coixet, en un article, ens descriu amb enyorança l’espectador de fa vint anys. Es refereix a aquests com a éssers estranys, els cinèfils davant dels grans consumidors de televisió i youtube. Em pregunto per què un usuari del cercador de vídeos i un bon cinèfil no poden ser la mateixa persona...
És incompatible comprar un viatge per internet o escriure a la vikipèdia amb anar al cinema? O preparar una escudella i utilitzar el buscador google per buscar la recepta (a la xarxa hi podem trobar fins l’origen de l’escudella!)?
Les societats evolucionen, canvien. Incorporen la 9a. Simfonia de Beethoven, la impremta, internet i les (NT). Aquestes s’han d’entendre com a mitjà per a l’adquisició de coneixement, per a la recerca d’informació i com a nou mode de comunicació.
Però senyora Coixet sense perdre l’essència d’allò que confereix personalitat a la societat del s. XXI, tradició i modernitat poden anar de la mà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)