divendres, 11 de febrer del 2011

Generació google



Ja fa uns dies llegia un llibre i un article sobre la societat digital; xocs de civilització, mutació, barbàrie versus autenticitat i tradició...

Alessandro Baricco en el seu assaig Los bárbaros ens argumenta a la perfecció el moment actual que estem vivint en la nostra societat: El bombardeig de les noves tecnologies (NT) i els canvis generacionals que sacsegen les estructures de poder. Una societat canviant, mutant diu ell, amb por al canvi. El mateix Beethoven amb el seu Himne a l’alegria va ser considerat provocador i escandalós.

Isabel Coixet, en un article, ens descriu amb enyorança l’espectador de fa vint anys. Es refereix a aquests com a éssers estranys, els cinèfils davant dels grans consumidors de televisió i youtube. Em pregunto per què un usuari del cercador de vídeos i un bon cinèfil no poden ser la mateixa persona...

És incompatible comprar un viatge per internet o escriure a la vikipèdia amb anar al cinema? O preparar una escudella i utilitzar el buscador google per buscar la recepta (a la xarxa hi podem trobar fins l’origen de l’escudella!)?

Les societats evolucionen, canvien. Incorporen la 9a. Simfonia de Beethoven, la impremta, internet i les (NT). Aquestes s’han d’entendre com a mitjà per a l’adquisició de coneixement, per a la recerca d’informació i com a nou mode de comunicació.

Però senyora Coixet sense perdre l’essència d’allò que confereix personalitat a la societat del s. XXI, tradició i modernitat poden anar de la mà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada